Aquesta recepta neix d’un plat que a casa ens agrada molt: la sèpia amb pèsols de Carme Ruscalleda, publicada al llibre Cuinar per ser feliç.
Però avui no tenim sèpia: tenim calamars frescos tallats en anelles. I la combinació funciona de meravella. Mantenim l’esperit de la recepta original —ceba ben confitada, tomàquet, pèsols i una picada d’all i julivert— però adaptem la cocció perquè el calamar quedi tendre i no gomós.
El resultat és una cassola senzilla, molt mediterrània, amb un suc curt i lligat, molt de gust de sofregit i uns calamars tendres. D’aquelles receptes que demanen tenir pa a prop. 😋
🍽️ Racions: 4 persones
⏱️ Temps: uns 45–50 minuts
🔥 Elaboració: cassola
🥣 Categoria: Carn, peix, ous i marisc
🛒 Ingredients
700–750 g de calamars frescos en anelles
400–500 g de pèsols desgranats, frescos o congelats
2 cebes, uns 300 g
2 tomàquets madurs, uns 250 g
1 gra d’all
15–20 g de julivert fresc
5 g de farina
30 ml d’oli d’oliva verge extra
100 ml d’aigua per a la primera cocció
150–250 ml d’aigua calenta, aproximadament, per als pèsols
30–40 ml d’aigua per desfer la picada
Sal
💡 Si tenim pèsols frescos i molt tendres, millor que millor. Fora de temporada, uns bons pèsols congelats funcionen perfectament.
👩🍳 Preparació
Pica les cebes ben fines.
Ratlla els tomàquets.
Renta i eixuga les anelles de calamar.
Prepara també els ingredients de la picada: all, julivert i farina.
1️⃣ Primera cocció dels calamars
Posa en una cassola ampla:
els calamars
100 ml d’aigua
30 ml d’oli d’oliva
Cou-los a foc mitjà-alt i amb la cassola destapada durant uns 5–7 minuts.
Els calamars començaran a deixar anar la seva pròpia aigua.
Deixa que bona part d’aquest líquid s’evapori, però no intentis acabar de coure els calamars.
Retira’ls de la cassola i reserva’ls, juntament amb qualsevol suc que deixin al plat.
⭐ Per què els retirem?
Aquesta és la principal diferència respecte de la recepta original feta amb sèpia.
La sèpia tolera molt bé aquella cocció més llarga mentre es va fent el sofregit. Les anelles de calamar fresc són més delicades.
Si les deixéssim a la cassola durant tota la cocció de la ceba i el tomàquet, correríem el risc que quedessin dures o gomoses.
Per això les retirem i les reincorporem gairebé al final.
2️⃣ 🧅 Confitar la ceba
A la mateixa cassola, sense netejar-la, posa les dues cebes ben picades.
Aprofitarem així tot el gust que han deixat els calamars.
Cou-les a foc lent durant uns 20 minuts, remenant de tant en tant.
La ceba ha de quedar molt tendra, confitada i lleugerament rossa.
Si durant la cocció veus que s’enganxa o queda massa seca, afegeix una cullerada d’aigua en lloc de posar-hi més oli.
3️⃣ 🍅 El tomàquet
Afegeix els tomàquets ratllats.
Continua la cocció a foc suau durant aproximadament 5–7 minuts, fins que el tomàquet perdi bona part de l’aigua i quedi ben integrat amb la ceba.
Aquí ja tindrem aquell sofregit senzill però ben confitat que és l’ànima de la recepta.
4️⃣ 🫛 Els pèsols
Incorpora els pèsols i barreja’ls amb el sofregit durant aproximadament 1 minut.
Afegeix després aigua calenta, però sense arribar a cobrir-los.
Comença amb uns 150 ml. Sempre en podem afegir una mica més si en necessita.
No busquem una sopa: al final ens ha de quedar un suc curt i saborós.
Si els pèsols són frescos i molt tendres
Uns 5 minuts poden ser suficients.
Si són congelats
Calcula aproximadament 6–8 minuts, segons la mida i la varietat.
5️⃣ 🦑 Tornar els calamars a la cassola
Quan als pèsols els faltin aproximadament 3–4 minuts, torna a posar els calamars a la cassola.
Afegeix també tots els sucs que hagin deixat mentre reposaven.
Barreja delicadament i deixa que acabin de coure amb el sofregit i els pèsols.
D’aquesta manera els calamars recuperen temperatura, s’impregnen de la salsa i s’acaben de fer sense una cocció excessiva.
6️⃣ 🌿 La picada
Pica finament:
1 gra d’all
15–20 g de julivert
5 g de farina
Desfés la picada amb 30–40 ml d’aigua.
Incorpora-la a la cassola i deixa coure el conjunt durant 2 minuts més.
Sacseja suaument la cassola perquè es reparteixi.
La mica de farina ajudarà a unir sofregit, sucs del calamar i aigua dels pèsols, deixant una salsa lleugerament lligada però gens pesada.
Tasta i rectifica de sal.
💤 Repòs
Apaga el foc i deixa reposar la cassola 3–5 minuts abans de servir.
Aquest petit repòs acaba d’assentar la salsa.
⭐ El punt perfecte
El plat no ha de quedar ni sec ni excessivament caldós.
Busquem:
calamars tendres + pèsols sencers + ceba molt confitada + tomàquet concentrat + un suc curt, brillant i lleugerament lligat.
Si durant la cocció veus que queda massa sec, afegeix aigua calenta de 25 en 25 ml.
És molt millor fer-ho així que posar-ne massa des del principi.
🥖 I a taula...
Serveix-ho ben calent, amb una mica de julivert fresc acabat de picar si et ve de gust.
I aquí sí: un bon tros de pa.
Perquè quan s’han acabat els calamars i els pèsols queda aquell fons de ceba, tomàquet i suc de calamar que no està fet per quedar-se al plat. 😄
📝 D’on surt aquesta recepta?
Aquesta és una adaptació casolana de la recepta «Sèpia amb pèsols» de Carme Ruscalleda, publicada al llibre Cuinar per ser feliç.
Hem mantingut la idea i els elements principals del plat —ceba, tomàquet, pèsols i picada d’all i julivert— però hem substituït la sèpia per calamars frescos en anelles i n’hem modificat la cocció perquè s’adapti millor a aquest ingredient.
A vegades una recepta que ens encanta també ens pot servir de punt de partida per cuinar amb el que tenim aquell dia a casa. ❤️
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada